LEADER 02346nz a2200385n 4500 001 981058505445606706 005 20210922105255.0 008 200117|||anznnbabn |a ana d 035 $a(ES-BaUB).a14010562 040 $aES-BaUB$bcat$cES-BaUB$fthub 072 7$aTH 39$2thub 150 $aTapanhúna (Indis) 450 $aBeiço de pau (Indis) 450 $aIndis suiá 450 $aIndis suyas 450 $aIndis suyans 450 $aIndis tapanhúna 450 $aSuiá (Indis) 450 $aSuyá de Tapanhúna (Indis) 450 $aSuyans (Indis) 450 $aSuyas (Indis) 450 $aTapajúna-goronã (Indis) 450 $aTapayuna (Indis) 450 $aTsuva (Indis) 450 $aTsuya (Indis) 670 $aTERMCAT, consulta feta el 17 de gener, 2020$b(tapanhúna; tapajúna-goronã sin. compl., ca suiá sin. compl., ca beiço de pau sin. compl., ca suyà, ..., en Tapanhúna sin. compl., en Tapajúna-Goronã sin. compl., en Suiá sin. compl., en Beiço de Pau sin. compl., en Suyá, es beiço de pau, es suiá sin. compl., es tapajúna-goronã sin. compl., es tapanhúna sin. compl., es suyá,...,fr suya, fr beiço de pau sin. compl., fr suiá sin. compl., fr tapajúna-goronã sin. compl., fr tapanhúna sin. compl., ... Branca del nord>, Brasil>; Els suyans es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyans: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.) 670 $aAutoridades BNE, consulta feta el 17 de gener, 2020$b(punt d'accés: Suyás (Indios)) 670 $aLCSH, consulta feta el 17 de gener, 2020$b(punt d'accés: Suya Indians) 670 $aRAMEAU, consulta feta el 17 de gener, 2020$b(punt d'accés: Suyá (Indiens)) 750 7$aSuyás (Indios)$2thub//spa 750 7$aSuya Indians$2thub//eng 750 7$aSuyá (Indiens)$2thub//fre 909 $a11$5ES-BaUB 990 $aTHUB Tema$5ES-BaUB 996 $a.a14010562$b12-02-21$c17-01-20$d-$ed$f-